Recorregut creatiu d’arbres de Nadal per potenciar el comerç de la Part Alta

'Tallers 03', Associació d'Artistes de la Part Alta de Tarragona, en col·laboració amb els botiguers de la zona i del Pla Integral de la Part Alta (PIPA), presenten una campanya original, creativa i ecològica, que consisteix en la decoració de quaranta arbres de Nadal, cedits pel consistori. L’objectiu principal és el de dinamització comercial del barri.

La mostra de decoració d’arbres de Nadal alternatius que porta per títol ART-BRES parteix del lema “A+B+C=D” (Arbre + Botiga + Creatiu = Dinamització). Aquests arbres, en estar repartits per diferents comerços de la Part Alta, es pretén que els ciutadans i ciutadanes puguin recórrer aquesta zona de Tarragona amb una finalitat cultural, però que al mateix temps, puguin conèixer botigues i productes que poden ser del seu interès.

El passat dissabte, 12 de desembre, va tenir lloc la decoració dels quaranta arbres que formaran part d’aquesta iniciativa. Des de dissabte i fins el 7 de gener els arbres romandran a les diferents botigues de la Part Alta. Un cop finalitzin les festes de Nadal, aquests arbres seran replantats al barri de Campclar, al mur verd de Tarragona.

10 anys del Palau Firal i de Congressos

La construcció del Palau Firal i de Congressos de Tarragona va començar el juliol de 1997. El primer acte que es va celebrar en aquest recinte va ser el 29 de setembre de 1999. Des d’aleshores, s’hi han celebrat 100 congressos, 374 jornades i convencions, 60 fires, 297 concerts i gales i altres 66 esdeveniments de diversa índole.

Aprofitant l’aniversari, el Palau ha canviat la seva imatge corporativa, molt més moderna, actual i dinàmica i que reflecteix el caràcter renovat del recinte. Eco Tarragona ha parlat amb Pau Ricomà, president de l’empresa que gestiona el Palau, i ens ha explicat que el nou logotip està “format per tres figures del tangram”.

També ha afegit que “la figura vermella simbolitza les activitats culturals del recinte, la blava els congressos i convencions i la verda, les fires". A més, entremig de les tres figures es pot apreciar la lletra 'T' de Tarragona. Pel que fa al nom s'ha apostat per potenciar 'El Palau', "ja que és la denominació que li dóna la gent de la ciutat", ha remarcat Ricomà.

Aquest canvi d’imatge va lligat amb la intenció del Palau d’obrir-lo a la ciutat amb l’organització d’exposicions culturals. De moment se n’han fet tres amb molt èxit: ‘Capa aquí’, exposició fotogràfica de Robert Capa; ‘Memòria d’un temps’, amb fotografies de Pilar Aymerich i, des del 16 de novembre, ‘La Maternitat d’Elna. Bressol de l’exili’, exposició que tracta sobre l’exili republicà.

En els seus deu anys de vida, el Palau ha tingut un total de 1.798 dies d’ocupació i més d’un milió de persones han trepitjat les seves instal·lacions per assistir a algun dels múltiples actes celebrats. L’impacte econòmic que el Palau Firal i de Congressos ha generat a la ciutat de Tarragona des de 1999 ha estat de 26 milions d’euros.

Jornades Gastronòmiques per potenciar els restaurants de la Part Alta

L’Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA) de Tarragona organitza aquests dies les I Jornades Gastronòmiques. L’objectiu d’aquesta iniciativa és impulsar el potencial gastronòmic de la Part Alta amb el valor afegit d’utilitzar productes locals de qualitat. En aquest sentit, les Jornades es dediquen enguany a promocionar el valor gastronòmic de l’Oli d’Oliva Verge Extra DO Siurana.

Durant els dotze dies que duren aquestes Jornades pioneres a la ciutat (del 27 de novembre al 8 de desembre), els 26 restaurants que formen part de l’ARPA cuinaran els seus plats amb l’Oli d’Oliva Verge Extra DO Siurana. Això ha estat possible gràcies a l’acord que s’ha establert entre aquesta associació i la DO Siurana.

Eco Tarragona va assistir el passat dia 26 a la presentació d’aquestes Jornades. El president de l’ARPA, Quintín Quinsac, va explicar que l’objectiu de les Jornades Gastronòmiques és “potenciar productes de la zona, a la vegada que es contribueix al desenvolupament econòmic i a la dinamització del barri”. A més, va destacar que l’Oli Siurana “és un ingredient bàsic a la nostra cuina perquè és un producte de qualitat”.

Durant els dotze dies en què tenen lloc aquestes Jornades, els clients que assisteixin als restaurants poden rebre informació sobre les virtuts saludables i gastronòmiques de l’Oli d’Oliva Verge Extra. Aquesta activitat es fa com a “aperitiu” de la IX edició de la Fira de l’Oli de Tarragona.

L’Associació de Restaurants de la Part Alta és una entitat independent creada l’estiu de 2009. Fins l’actualitat integra a 26 restaurants del casc antic de Tarragona, i té una clara finalitat: aglutinar sota una sola marca l’oferta gastronòmica d’una de les zones més turístiques de la ciutat.

Sindicats i polítics, en peu de guerra

Aquests últims dies han saltat totes les alarmes vers la fusió entre Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa. El passat dia 9 de novembre les direccions de les tres entitats financeres es van reunir amb els sindicats de treballadors per comunicar-los que hi haurà una reducció de plantilla de 1.800 persones i el tancament de 500 oficines. Com és evident, els representants dels treballadors no estan d’acord amb aquestes xifres. La reducció de plantilla es faria a través de prejubilacions i baixes incentivades sense garantir la llibertat d’elecció.

A partir d’aquest punt, tant els sindicats com alguns polítics han pres part en la qüestió. Més de 1.000 treballadors es van concentrar davant de la seu de Caixa Catalunya a Barcelona el passat dimarts 17 de novembre. A dins, s’hi trobava reunit el consell d’administració per aprovar la fusió. Els treballadors són conscients que una fusió implica una reorganització d’actius i efectius, però no amb aquestes magnituds.

Eco Tarragona va assistir el passat dijous 19 de novembre a la compareixença pública que va fer el Sindicat de Treballadors de Caixa Tarragona (SECT), després de reunir-se amb l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros. Gaietà Jové, representant del SECT va explicar que “no hi poden haver acomiadaments traumàtics ni tancament d’oficines que vinguin donats per un moment determinat, sinó que s’han de mantenir unes expectatives de futur”. També va afegir que si les dades són certes, “la caixa resultant seria més petita que l’actual Caixa Catalunya quan l’objectiu és créixer”.

Pel que fa a la reacció d’alguns polítics podem destacar la de l’alcalde de Tarragona que ha posat de manifest que “ratifiquem la necessitat de la fusió però amb línies de coherència amb el que ens havien dit fins ara. Des de l’Ajuntament estem d’acord amb l’opinió i el paper dels sindicats i els hi donem tot el nostres suport”.

Per la seva banda, el delegat del Govern de la Generalitat, Xavier Sabaté va qualificar la reducció de plantilla de “brutal” i ha comentat que és “impossible que de cop i volta sobrin 1.800 treballadors”. Cal recordar que tant la Generalitat com l’Ajuntament de Tarragona van recolzar la fusió, ja que era positiva per a les tres caixes.

Ahir, dilluns 23 de novembre van continuar les negociacions entre sindicats i direccions i sembla que tot continua igual. D’aquesta reunió només s’ha pogut extreure que les tres direccions reflexionaran sobre els acomiadaments i tancaments d’oficines. En principi s’ha d’arribar a un acord abans del proper divendres, dia en què es reunirà el Consell d’Administració de Caixa Tarragona.

El comerç de proximitat, més a prop

El centre comercial 'La T' de Tarragona i Botiguers de Tarragona van signar el passat més de febrer un conveni de col·laboració per tal d'unir-se en la promoció del comerç de la ciutat, en un moment en què la crisi econòmica se suma a tot un seguit de canvis que està patint Tarragona i, en conseqüència el seu teixit comercial. La implantació de grans superfícies, els nous hàbits de consum de la població no autòctona i els horaris laborals fan necessari potenciar el comerç de proximitat.

Per aquest motiu, han creat la Targeta Tarragona Comerç amb la col·laboració de ‘la Caixa’. Aquesta targeta té per objectiu fidelitzar els clients, a través de regals, descomptes i promocions. Eco Tarragona ha pogut parlar amb els presidents de ‘La T’ de Tarragona i Botiguers de Tarragona, Joan Anton i Ferran Milà, respectivament.

Joan Anton ens ha explicat que amb la Targeta Tarragona Comerç es pretén que “el client se senti recolzat pel bon servei del comerç de proximitat”. Per la seva banda, Ferran Milà ha destacat que “es una targeta de cobrament de dèbit o de crèdit i no fa falta ni canviar de banc ni de número de compte per tenir-la”.

Aquesta iniciativa ha estat gràcies a ‘la Caixa’, que ha posat tota la logística necessària per crear la targeta, així com també se n’ha encarregat de la seva distribució. La Targeta Tarragona Comerç es pot adquirir tant a les oficines d’aquesta entitat bancària com als establiments adherits a ‘La T’ de Tarragona i Botiguers de Tarragona. Joan Anton ha afegit que ‘la Caixa’ “ha llençat una tirada de 4.000 targetes”.

La targeta incorpora un servei que s’anomena Premi@, que permet que els comerços decideixin els seus propis descomptes, a banda de les promocions comunes. Per tal de promocionar-la, els primers 3.000 clients que utilitzin aquesta targeta rebran de regal un puzle fet pel caricaturista Napi, on apareixen tots els regidors de l’Ajuntament de Tarragona. Només per tenir aquest divertit puzle -que podeu veure a la part superior d’aquest article- ja val la pena adquirir aquesta eina de fidelització de clients del comerç de proximitat tarragoní.

Fum privat

Fa unes setmanes que el govern de l’Estat ha fixat una data límit per acabar amb el fum del tabac als locals públics el 2012, com a màxim. La Ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, s’ha compromès a reformar la llei del tabac aquesta legislatura per prohibir fumar a tots els locals d’oci, bars i restaurants.

La principal causa d’aquest enduriment de la llei ha estat per la constatació que el tabaquisme passiu és un verdader problema de salut pública. Segons un estudi de l’Institut Català d’Oncologia, es podrien evitar 1.000 morts a l’any en el sector de l’hostaleria. Per aquest motiu, la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, ha recolzat el canvi de la llei per raons de salut laboral dels treballadors d’aquests establiments.

Si enfoquem, però, aquesta modificació des de la vessant més econòmica ens podem preguntar: aquest enduriment de la llei farà disminuir l’afluència de gent als locals d’oci, bars i restaurants? Eco Tarragona ha pogut parlar amb Quintín Quinsac, president de l’Associació de Restaurants de la Part Alta de Tarragona.

Quinsac ens ha explicat que “em sembla bé aquesta modificació, ja que fins ara tots els treballadors d’Espanya tenien dret a treballar sense fum menys els cambrers”. Per altra banda, però, ha destacat que “no em sembla correcte que es modifiqui ara, perquè des del 2006 hi ha molts d’aquests establiments que van fer una inversió per habilitar una zona per a fumadors”. Per Quintín, quan es va crear la llei el 2006 ja s'hauria d’haver prohibit fumar als locals d’oci, bars i restaurants.

Cal recordar que l’1 de gener de 2006 va entrar en vigor la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront al tabaquisme i reguladora de les vendes, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac. Aquesta llei establia que els propietaris dels locals d’oci, bars i restaurants podien escollir si al seu establiment es podia fumar o no, amb la matisació que si el local era superior a 100 metres quadrats i es permetia fumar, s’havia d’habilitar una zona per a fumadors i una per a no fumadors.

Davant la possible preocupació de perdre clients pel fet de no poder fumar, el president de l’Associació de Restaurants de la Part Alta ha comentat que “pot ser que al principi la gent es quedi a casa, però a la llarga s’hi hauran d’acostumar, ja que no es podrà fumar enlloc”. En definitiva, haurem d’esperar per veure com quedarà definida la nova llei, però sembla que el fumar només formarà part de l’àmbit privat.

La moneda social tarragonina

La ciutat de Tarragona compta amb una nova moneda social i complementària de l'euro, l’eco, nom amb el que em vaig inspirar per titular aquest blog. Aquesta moneda planteja un model econòmic diferent al convencional. Eco Tarragona ha pogut parlar amb el coordinador de la Xarxa Eco, entitat que s’ha encarregat de tirar endavant aquest projecte, Sebastián Corrandi, i ens ha explicat que “el sistema monetari convencional té algunes limitacions, ja que ofereix uns beneficis per cobrir parts de l’economia però deixa de banda algunes necessitats socials”.

“La moneda social busca cobrir o facilitar un mitjà d’intercanvi entre diferents establiments de la ciutat i també permet dur a terme certes activitats que l’economia convencional deixa de banda”, ha destacat Corrandi. Per exemple, els Eco permetran dinamitzar alguns sectors que l’euro tendeix a marginar com, per exemple, classes de repàs, cursos d’idiomes, cursos de cuina o fer de cangur, entre d’altres. “En temps de crisi econòmica la gent estalvia i es guarda els euros per cobrir altres tipus de despeses. Amb els Eco s’obre aquesta altra vessant”, ha explicat Sebastián Corrandi.

El passat dilluns dia 26 d’octubre, els bitllets van sortir de la impremta. Se n’han creat dos, el d’un eco i el de cinc, i tenen el mateix valor que l’euro. Totes aquelles persones que vulguin tenir aquesta moneda social, poden canviar els seus euros a qualsevol establiment que formi part de la xarxa i es donarà un 20% més de canvi en ecos o, també poden associar-se a la Xarxa Eco pagant 10 euros i es tornaran 20 ecos a canvi.

Una trentena de comerços de la ciutat s’han unit a aquesta xarxa. Cada establiment decideix quin percentatge dels seus serveis permeten que es pagui amb ecos. En total, la setmana passada es van distribuir al voltant d’uns 9.000 ecos a raó de 300 per a cada establiment, perquè es pugui provar la moneda. Corrandi ens ha comentat que “si abans que acabi l’any la iniciativa funciona, crearem, a partir de gener, bitllets de 10 i de 20 ecos”.

En definitiva, l’economia es fonamenta en la competència com a principal valor. En canvi, l’objectiu dels eco és que les persones construeixin una confiança mútua i col·laborin per construir alternatives econòmiques que beneficiïn a la comunitat. A més, els eco contribueixen a la fidelització dels clients, ja que la moneda només pot circular entre els establiments que formen part de la xarxa. Caldrà esperar unes setmanes per comprovar si aquesta iniciativa funciona o per contra es converteix en una utopia.

Per més informació consulteu el web de la Xarxa Eco.

Efecte dòmino

Del tancament dels cinemes Lauren, situats al centre comercial Parc Central de Tarragona, se n’ha parlat molt als mitjans. Del que no se n’han fet gaire ressò és que hi ha un altre sector del centre que es veu afectat per aquesta pèrdua. Em refereixo als bars i restaurants ubicats al Parc Central, que estan preocupats perquè perdran clients. Qui no ha anat alguna vegada al cinema i, o bé abans o bé després ha anat a algun d’aquests establiments a prendre alguna cosa o a menjar?

Eco Tarragona ha pogut parlar amb Anselmo Ruiz, president de l’Associació de Comerciants del Parc Central. Ruiz ens ha explicat que “la pèrdua dels cinemes fa perdre el concepte d’oci del centre comercial i l’afluència de gent dels bars i restaurants venia per aquesta forma d’oci”. També ha comentat que hi ha hagut una reducció d’aquesta afluència, tant per la crisi econòmica com per la posada en marxa del pàrquing de pagament del centre, el passat més de febrer. “Els comerços porten mesos perdent diners i, a partir d’ara, encara més”, ha remarcat el president de l’Associació de Comerciants del Parc Central.

La conclusió a la que han arribat els propietaris dels comerços del Parc Central és, segons paraules d’Anselmo Ruiz, que “el fet de tancar els cinemes indica el camí que està prenent la gerència del centre, ja que no reconeixen la crisi”. També ha afegit que “el centre va costa avall i la gerència no fa res al respecte”. Des de l’Associació de Comerciants del Parc Central s’ha intentat parlar amb la gerència i no han obtingut cap tipus de resposta. Cal destacar que en els darrers mesos vuit establiments han hagut de tancar les seves portes. En definitiva, la situació per la que passen els bars i restaurants del centre és com un efecte dòmino.

Canvi de gerència

El que és més curiós de tot és que la setmana passada el diari tottarragona.cat va publicar una notícia on explicava que, recentment, hi havia hagut un canvi en la gerència. Pere Pairó és el nou gerent en substitució d’Ana López, que portava al càrrec prop de tres anys.

Tot i que Pairó no ha entrat en el millor dels moments, cal destacar que ha fet unes declaracions poc encertades. El nou gerent del Parc central ha declarat a El Punt que els establiments de restauració no es veuran “gens afectats” pel tancament dels Lauren i també ha afegit que “estan tranquils perquè el públic del cinema no era client habitual dels restaurants”. Com es pot apreciar, les declaracions de Pere Pairó disten i molt del que ha explicat Anselmo Ruiz a Eco Tarragona.

Un pas endavant?

Permeteu-me que torni a parlar de la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa, ja que ha tornat a ser el tema econòmic estrella a la ciutat de Tarragona, aquesta setmana. El dimarts dia 13 d’octubre els consells d’administració de les tres entitats financeres van aprovar, per unanimitat, el pla d’integració per a la creació d’una nova entitat. Un cop quedin definides les línies de la caixa resultant de la fusió es presentaran a la Generalitat i al Banc d’Espanya.

Finalment, la representació que cada entitat tindrà als òrgans de govern del nou ens ha quedat definida amb un 60% per Caixa Catalunya i un 20% tant per Caixa Tarragona com per Caixa Manresa. La nova caixa tindrà el seu domicili social a l’actual seu de Caixa Catalunya, mentre que les de les altres dues entitats es convertiran en seus territorials. Ja ho diu la frase que ‘el peix gros es menja al més petit’.

Una nova marca, però amb el mateix president

En principi, la caixa resultant tindrà una nova denominació social i una nova marca. De moment, durant el període de fusió, Narcís Serra, actual president de Caixa Catalunya, es perfila com a president transitori de la nova entitat.

Per tal de solucionar l’evident superposició d’oficines s’usarà la fórmula típica en casos de fusió, que té a veure amb la coincidència d’oficines en un mateix territori. En concret, el tall s’acostuma a situar en els 250 metres de proximitat entre sucursals. Si es dóna el cas, preval la del territori i es tanquen les altres. A la província de Tarragona, les tres caixes tenen un total de 223 oficines.

En definitiva, queden uns mesos d’incertesa sobre el resultat final de la nova entitat. Polítics i diputacions ens diuen que es crearà una entitat més potent i més forta per afrontar millor el futur. Ens ho em de creure? Si més no, abans de donar una resposta, haurem de ser pacients i esperar.

Podeu veure el comunicat que van enviar les tres entitats sobre la fusió aquí.

1, 2, 3 Fu-sió!

Si els de la nostra generació vam quedar tips de veure com en Son Goten i en Trunks es fusionaven a la mítica sèrie d’anime ‘Bola de Drac’, ara ho estem tornant a reviure, però a la vida real, a través de les fusions entre entitats financeres de Catalunya. Primer vam sentir a parlar de la fusió entre les caixes Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona i, a partir del mes de setembre, es va començar a parlar d’una possible segona fusió entre caixes que inclouria les de Catalunya, Manresa i, la nostra, Caixa Tarragona.

Al llarg d’aquestes últimes setmanes hem pogut llegir moltes informacions a la premsa catalana respecte aquesta segona fusió. Per exemple, en un article d’El Periódico se’ns explica que l’objectiu de la negociació entre les tres caixes –Catalunya, Manresa i Tarragona- és el d'aconseguir un “projecte sòlid i únic”. D’aquesta manera, la segona fusió es diferencia de la primera, perquè en la unió de caixes de la Catalunya central –Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona- es pretén preservar la diversitat de les entitats als territoris històrics en què actuen, és a dir, mantindran els noms i, des de fora, no es notarà la diferència.

En canvi, el projecte que afecta a l’entitat tarragonina suposa una unió en el sentit més ampli de la paraula, és a dir, apareixerà una nova caixa única, i el que quedarà d’aquestes tres entitats financeres serà la representació que tindran dins del consell de la nova entitat. A més, ha estat en aquest punt, el de la representació de cadascuna, on hi ha hagut una certa fricció i ha fet retrocedir a Caixa Tarragona. El diari Avui publicava el passat 2 d’octubre que les tres caixes havien arribat a un acord pel que fa al repartiment de poder.

Així, a Caixa Catalunya, que pel volum d’actius que té li correspondria un 77% de representació als òrgans de govern, rebaixarà aquesta proporció fins a un 50% o 60% i, d’aquesta manera, Caixa Tarragona pugui tenir entre un 25% i un 30%, quan li pertocaria al voltant d’un 15%, i, Caixa Manresa podria tenir entre un 15% i un 20%, quan el seu pes real és del 8%. Aquest pacte fa més ferma la fusió, que es preveu imminent. Possiblement, aquest dimarts dia 13 d’octubre es podrien reunir els consells d’administració per prendre una determinació.

El resultat de la fusió

La fusió de les tres caixes permetrà constituir una entitat d’estalvi que tindrà una dimensió de 81.606 milions d’euros en actius i, així es convertirà en la segona caixa d’estalvi de Catalunya, per darrere de ‘la Caixa’, i la quarta de tot l’Estat espanyol. Aquesta, podríem dir que és la part positiva. La part no tan positiva és que amb la fusió hi haurà uns superposició d’oficines i, per tant, algunes hauran de tancar amb la conseqüent retallada de plantilla. S’ha publicat que la fusió comportarà uns 1.000 llocs de treball menys. Sorprenentment, el Sindicat d’Empleats de Caixa Tarragona (SECT) ha recolzat la fusió, tot i saber que hi haurà acomiadaments.

Un altre aspecte a destacar és el nom de la futura caixa d’estalvis. Tots podríem pensar que dir-se Caixa Catalunya seria el més lògic, ja que serà una entitat important a tot el territori. Doncs això sembla que no serà així, ja que des de Caixa Catalunya se’ns diu que la seva marca “està deteriorada” i es vol aprofitar la fusió per canviar de nom. El Govern català també treu importància al nom de la futura entitat.