10 anys del Palau Firal i de Congressos

La construcció del Palau Firal i de Congressos de Tarragona va començar el juliol de 1997. El primer acte que es va celebrar en aquest recinte va ser el 29 de setembre de 1999. Des d’aleshores, s’hi han celebrat 100 congressos, 374 jornades i convencions, 60 fires, 297 concerts i gales i altres 66 esdeveniments de diversa índole.

Aprofitant l’aniversari, el Palau ha canviat la seva imatge corporativa, molt més moderna, actual i dinàmica i que reflecteix el caràcter renovat del recinte. Eco Tarragona ha parlat amb Pau Ricomà, president de l’empresa que gestiona el Palau, i ens ha explicat que el nou logotip està “format per tres figures del tangram”.

També ha afegit que “la figura vermella simbolitza les activitats culturals del recinte, la blava els congressos i convencions i la verda, les fires". A més, entremig de les tres figures es pot apreciar la lletra 'T' de Tarragona. Pel que fa al nom s'ha apostat per potenciar 'El Palau', "ja que és la denominació que li dóna la gent de la ciutat", ha remarcat Ricomà.

Aquest canvi d’imatge va lligat amb la intenció del Palau d’obrir-lo a la ciutat amb l’organització d’exposicions culturals. De moment se n’han fet tres amb molt èxit: ‘Capa aquí’, exposició fotogràfica de Robert Capa; ‘Memòria d’un temps’, amb fotografies de Pilar Aymerich i, des del 16 de novembre, ‘La Maternitat d’Elna. Bressol de l’exili’, exposició que tracta sobre l’exili republicà.

En els seus deu anys de vida, el Palau ha tingut un total de 1.798 dies d’ocupació i més d’un milió de persones han trepitjat les seves instal·lacions per assistir a algun dels múltiples actes celebrats. L’impacte econòmic que el Palau Firal i de Congressos ha generat a la ciutat de Tarragona des de 1999 ha estat de 26 milions d’euros.

El comerç de proximitat, més a prop

El centre comercial 'La T' de Tarragona i Botiguers de Tarragona van signar el passat més de febrer un conveni de col·laboració per tal d'unir-se en la promoció del comerç de la ciutat, en un moment en què la crisi econòmica se suma a tot un seguit de canvis que està patint Tarragona i, en conseqüència el seu teixit comercial. La implantació de grans superfícies, els nous hàbits de consum de la població no autòctona i els horaris laborals fan necessari potenciar el comerç de proximitat.

Per aquest motiu, han creat la Targeta Tarragona Comerç amb la col·laboració de ‘la Caixa’. Aquesta targeta té per objectiu fidelitzar els clients, a través de regals, descomptes i promocions. Eco Tarragona ha pogut parlar amb els presidents de ‘La T’ de Tarragona i Botiguers de Tarragona, Joan Anton i Ferran Milà, respectivament.

Joan Anton ens ha explicat que amb la Targeta Tarragona Comerç es pretén que “el client se senti recolzat pel bon servei del comerç de proximitat”. Per la seva banda, Ferran Milà ha destacat que “es una targeta de cobrament de dèbit o de crèdit i no fa falta ni canviar de banc ni de número de compte per tenir-la”.

Aquesta iniciativa ha estat gràcies a ‘la Caixa’, que ha posat tota la logística necessària per crear la targeta, així com també se n’ha encarregat de la seva distribució. La Targeta Tarragona Comerç es pot adquirir tant a les oficines d’aquesta entitat bancària com als establiments adherits a ‘La T’ de Tarragona i Botiguers de Tarragona. Joan Anton ha afegit que ‘la Caixa’ “ha llençat una tirada de 4.000 targetes”.

La targeta incorpora un servei que s’anomena Premi@, que permet que els comerços decideixin els seus propis descomptes, a banda de les promocions comunes. Per tal de promocionar-la, els primers 3.000 clients que utilitzin aquesta targeta rebran de regal un puzle fet pel caricaturista Napi, on apareixen tots els regidors de l’Ajuntament de Tarragona. Només per tenir aquest divertit puzle -que podeu veure a la part superior d’aquest article- ja val la pena adquirir aquesta eina de fidelització de clients del comerç de proximitat tarragoní.

La moneda social tarragonina

La ciutat de Tarragona compta amb una nova moneda social i complementària de l'euro, l’eco, nom amb el que em vaig inspirar per titular aquest blog. Aquesta moneda planteja un model econòmic diferent al convencional. Eco Tarragona ha pogut parlar amb el coordinador de la Xarxa Eco, entitat que s’ha encarregat de tirar endavant aquest projecte, Sebastián Corrandi, i ens ha explicat que “el sistema monetari convencional té algunes limitacions, ja que ofereix uns beneficis per cobrir parts de l’economia però deixa de banda algunes necessitats socials”.

“La moneda social busca cobrir o facilitar un mitjà d’intercanvi entre diferents establiments de la ciutat i també permet dur a terme certes activitats que l’economia convencional deixa de banda”, ha destacat Corrandi. Per exemple, els Eco permetran dinamitzar alguns sectors que l’euro tendeix a marginar com, per exemple, classes de repàs, cursos d’idiomes, cursos de cuina o fer de cangur, entre d’altres. “En temps de crisi econòmica la gent estalvia i es guarda els euros per cobrir altres tipus de despeses. Amb els Eco s’obre aquesta altra vessant”, ha explicat Sebastián Corrandi.

El passat dilluns dia 26 d’octubre, els bitllets van sortir de la impremta. Se n’han creat dos, el d’un eco i el de cinc, i tenen el mateix valor que l’euro. Totes aquelles persones que vulguin tenir aquesta moneda social, poden canviar els seus euros a qualsevol establiment que formi part de la xarxa i es donarà un 20% més de canvi en ecos o, també poden associar-se a la Xarxa Eco pagant 10 euros i es tornaran 20 ecos a canvi.

Una trentena de comerços de la ciutat s’han unit a aquesta xarxa. Cada establiment decideix quin percentatge dels seus serveis permeten que es pagui amb ecos. En total, la setmana passada es van distribuir al voltant d’uns 9.000 ecos a raó de 300 per a cada establiment, perquè es pugui provar la moneda. Corrandi ens ha comentat que “si abans que acabi l’any la iniciativa funciona, crearem, a partir de gener, bitllets de 10 i de 20 ecos”.

En definitiva, l’economia es fonamenta en la competència com a principal valor. En canvi, l’objectiu dels eco és que les persones construeixin una confiança mútua i col·laborin per construir alternatives econòmiques que beneficiïn a la comunitat. A més, els eco contribueixen a la fidelització dels clients, ja que la moneda només pot circular entre els establiments que formen part de la xarxa. Caldrà esperar unes setmanes per comprovar si aquesta iniciativa funciona o per contra es converteix en una utopia.

Per més informació consulteu el web de la Xarxa Eco.