Efecte dòmino

Del tancament dels cinemes Lauren, situats al centre comercial Parc Central de Tarragona, se n’ha parlat molt als mitjans. Del que no se n’han fet gaire ressò és que hi ha un altre sector del centre que es veu afectat per aquesta pèrdua. Em refereixo als bars i restaurants ubicats al Parc Central, que estan preocupats perquè perdran clients. Qui no ha anat alguna vegada al cinema i, o bé abans o bé després ha anat a algun d’aquests establiments a prendre alguna cosa o a menjar?

Eco Tarragona ha pogut parlar amb Anselmo Ruiz, president de l’Associació de Comerciants del Parc Central. Ruiz ens ha explicat que “la pèrdua dels cinemes fa perdre el concepte d’oci del centre comercial i l’afluència de gent dels bars i restaurants venia per aquesta forma d’oci”. També ha comentat que hi ha hagut una reducció d’aquesta afluència, tant per la crisi econòmica com per la posada en marxa del pàrquing de pagament del centre, el passat més de febrer. “Els comerços porten mesos perdent diners i, a partir d’ara, encara més”, ha remarcat el president de l’Associació de Comerciants del Parc Central.

La conclusió a la que han arribat els propietaris dels comerços del Parc Central és, segons paraules d’Anselmo Ruiz, que “el fet de tancar els cinemes indica el camí que està prenent la gerència del centre, ja que no reconeixen la crisi”. També ha afegit que “el centre va costa avall i la gerència no fa res al respecte”. Des de l’Associació de Comerciants del Parc Central s’ha intentat parlar amb la gerència i no han obtingut cap tipus de resposta. Cal destacar que en els darrers mesos vuit establiments han hagut de tancar les seves portes. En definitiva, la situació per la que passen els bars i restaurants del centre és com un efecte dòmino.

Canvi de gerència

El que és més curiós de tot és que la setmana passada el diari tottarragona.cat va publicar una notícia on explicava que, recentment, hi havia hagut un canvi en la gerència. Pere Pairó és el nou gerent en substitució d’Ana López, que portava al càrrec prop de tres anys.

Tot i que Pairó no ha entrat en el millor dels moments, cal destacar que ha fet unes declaracions poc encertades. El nou gerent del Parc central ha declarat a El Punt que els establiments de restauració no es veuran “gens afectats” pel tancament dels Lauren i també ha afegit que “estan tranquils perquè el públic del cinema no era client habitual dels restaurants”. Com es pot apreciar, les declaracions de Pere Pairó disten i molt del que ha explicat Anselmo Ruiz a Eco Tarragona.

Un pas endavant?

Permeteu-me que torni a parlar de la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa, ja que ha tornat a ser el tema econòmic estrella a la ciutat de Tarragona, aquesta setmana. El dimarts dia 13 d’octubre els consells d’administració de les tres entitats financeres van aprovar, per unanimitat, el pla d’integració per a la creació d’una nova entitat. Un cop quedin definides les línies de la caixa resultant de la fusió es presentaran a la Generalitat i al Banc d’Espanya.

Finalment, la representació que cada entitat tindrà als òrgans de govern del nou ens ha quedat definida amb un 60% per Caixa Catalunya i un 20% tant per Caixa Tarragona com per Caixa Manresa. La nova caixa tindrà el seu domicili social a l’actual seu de Caixa Catalunya, mentre que les de les altres dues entitats es convertiran en seus territorials. Ja ho diu la frase que ‘el peix gros es menja al més petit’.

Una nova marca, però amb el mateix president

En principi, la caixa resultant tindrà una nova denominació social i una nova marca. De moment, durant el període de fusió, Narcís Serra, actual president de Caixa Catalunya, es perfila com a president transitori de la nova entitat.

Per tal de solucionar l’evident superposició d’oficines s’usarà la fórmula típica en casos de fusió, que té a veure amb la coincidència d’oficines en un mateix territori. En concret, el tall s’acostuma a situar en els 250 metres de proximitat entre sucursals. Si es dóna el cas, preval la del territori i es tanquen les altres. A la província de Tarragona, les tres caixes tenen un total de 223 oficines.

En definitiva, queden uns mesos d’incertesa sobre el resultat final de la nova entitat. Polítics i diputacions ens diuen que es crearà una entitat més potent i més forta per afrontar millor el futur. Ens ho em de creure? Si més no, abans de donar una resposta, haurem de ser pacients i esperar.

Podeu veure el comunicat que van enviar les tres entitats sobre la fusió aquí.

1, 2, 3 Fu-sió!

Si els de la nostra generació vam quedar tips de veure com en Son Goten i en Trunks es fusionaven a la mítica sèrie d’anime ‘Bola de Drac’, ara ho estem tornant a reviure, però a la vida real, a través de les fusions entre entitats financeres de Catalunya. Primer vam sentir a parlar de la fusió entre les caixes Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona i, a partir del mes de setembre, es va començar a parlar d’una possible segona fusió entre caixes que inclouria les de Catalunya, Manresa i, la nostra, Caixa Tarragona.

Al llarg d’aquestes últimes setmanes hem pogut llegir moltes informacions a la premsa catalana respecte aquesta segona fusió. Per exemple, en un article d’El Periódico se’ns explica que l’objectiu de la negociació entre les tres caixes –Catalunya, Manresa i Tarragona- és el d'aconseguir un “projecte sòlid i únic”. D’aquesta manera, la segona fusió es diferencia de la primera, perquè en la unió de caixes de la Catalunya central –Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona- es pretén preservar la diversitat de les entitats als territoris històrics en què actuen, és a dir, mantindran els noms i, des de fora, no es notarà la diferència.

En canvi, el projecte que afecta a l’entitat tarragonina suposa una unió en el sentit més ampli de la paraula, és a dir, apareixerà una nova caixa única, i el que quedarà d’aquestes tres entitats financeres serà la representació que tindran dins del consell de la nova entitat. A més, ha estat en aquest punt, el de la representació de cadascuna, on hi ha hagut una certa fricció i ha fet retrocedir a Caixa Tarragona. El diari Avui publicava el passat 2 d’octubre que les tres caixes havien arribat a un acord pel que fa al repartiment de poder.

Així, a Caixa Catalunya, que pel volum d’actius que té li correspondria un 77% de representació als òrgans de govern, rebaixarà aquesta proporció fins a un 50% o 60% i, d’aquesta manera, Caixa Tarragona pugui tenir entre un 25% i un 30%, quan li pertocaria al voltant d’un 15%, i, Caixa Manresa podria tenir entre un 15% i un 20%, quan el seu pes real és del 8%. Aquest pacte fa més ferma la fusió, que es preveu imminent. Possiblement, aquest dimarts dia 13 d’octubre es podrien reunir els consells d’administració per prendre una determinació.

El resultat de la fusió

La fusió de les tres caixes permetrà constituir una entitat d’estalvi que tindrà una dimensió de 81.606 milions d’euros en actius i, així es convertirà en la segona caixa d’estalvi de Catalunya, per darrere de ‘la Caixa’, i la quarta de tot l’Estat espanyol. Aquesta, podríem dir que és la part positiva. La part no tan positiva és que amb la fusió hi haurà uns superposició d’oficines i, per tant, algunes hauran de tancar amb la conseqüent retallada de plantilla. S’ha publicat que la fusió comportarà uns 1.000 llocs de treball menys. Sorprenentment, el Sindicat d’Empleats de Caixa Tarragona (SECT) ha recolzat la fusió, tot i saber que hi haurà acomiadaments.

Un altre aspecte a destacar és el nom de la futura caixa d’estalvis. Tots podríem pensar que dir-se Caixa Catalunya seria el més lògic, ja que serà una entitat important a tot el territori. Doncs això sembla que no serà així, ja que des de Caixa Catalunya se’ns diu que la seva marca “està deteriorada” i es vol aprofitar la fusió per canviar de nom. El Govern català també treu importància al nom de la futura entitat.